L’acció humana va estar darrere de 42 dels 103 incendis forestals registrats a la Comunitat Valenciana durant juliol i agost. Són 31 focs classificats com a intencionats i 11 atribuïts a negligències, segons l’estadística provisional de la Generalitat. Junts representen una mica més del 40% dels episodis dels dos mesos centrals de l’estiu.
El balanç deixa una segona xifra que mesura millor la gravetat de la campanya: 9.789,4698 hectàrees afectades, de les quals 6.051,4777 eren superfície arbrada. El recompte pot canviar perquè inclou investigacions encara obertes i la mateixa administració el presenta com a provisional.
Més llamps, però incendis humans més nocius
Els llamps van ser la causa més freqüent, amb 41 incendis. La dada no significa, però, que l’origen natural explicara la major part de la superfície cremada. La informació recopilada per Radio Valencia a partir del registre oficial situa entre els focs intencionats els episodis més destructius del període, inclòs el de la Vall d’Uixó, que va superar les 9.000 hectàrees.
La comparació obliga a separar el nombre d’ignicions de les seues conseqüències. Molts incendis per llamp es van apagar amb rapidesa, mentre que uns pocs focs d’origen humà van concentrar bona part del dany. El de Segorbe i la serra Calderona, associat a una tempesta, va rondar les 600 hectàrees; el de Soneja, amb unes 160, continuava en investigació quan es va difondre el balanç.
L’incendi del Saler mostra per què algunes classificacions necessiten temps. Després del foc de finals d’agost, el Seprona va descartar en la primera investigació un origen natural i va apuntar que podia ser intencionat. Eixa conclusió inicial, comunicada per la Delegació del Govern i recollida per Europa Press, no equival a una autoria identificada ni a una resolució judicial.
Un balanç que encara pot canviar
Les causes provisionals es revisen quan avancen les investigacions. Per això, els 31 incendis intencionats, els 11 negligents i els 41 provocats per llamps descriuen l’estat del registre, no un tancament definitiu de la campanya. Tampoc tots els focs que van començar a l’estiu van quedar limitats al terme municipal on es van declarar, de manera que el total de superfície no s’ha de llegir com un repartiment local.
La referència següent serà l’actualització de l’estadística autonòmica amb les causes ja aclarides i la superfície consolidada. Si canvia la classificació de grans incendis com els de Soneja o el Saler, també pot variar el pes atribuït a l’acció humana, encara que el balanç actual ja mostra que previndre negligències i investigar els focs provocats continua sent tan decisiu com anticipar les tempestes seques.