L’Ajuntament d’Alacant haurà de pagar 6.000 euros a cadascun de dos veïns per no haver-los protegit eficaçment del soroll nocturn d’una discoteca. La condemna obliga també a comprovar el so que arriba a l’habitatge mentre el local funciona en la franja de més activitat. La sentència encara es pot recórrer.
La resolució és del 25 d’agost i el Poder Judicial la va difondre el 10 de setembre. La plaça número 1 de la Secció Contenciosa Administrativa del Tribunal d’Instància aprecia una vulneració de la intimitat personal i familiar i de la inviolabilitat del domicili. L’establiment, UPIKUM Club, ocupa el soterrani d’un edifici del carrer Coloma, al costat de l’Esplanada.
El cas va més enllà dels 12.000 euros. La resolució completa fixa una seqüència d’actuacions perquè la protecció del descans tinga un resultat comprovable. El consistori ha d’obrir o reobrir l’expedient de control i fer una inspecció acústica en un termini màxim d’un mes des que la sentència siga ferma. El mes no es compta des de la publicació de la notícia.
Mesurar de matinada i respondre per escrit
La inspecció haurà d’incloure mesuraments a l’habitatge, comprovacions dins de l’establiment i l’examen de la configuració i els registres del limitador acústic. El protocol ha de diferenciar, fins on siga tècnicament possible, el so de la discoteca, el d’altres negocis i el soroll de fons. L’Ajuntament haurà d’oferir als residents almenys tres dates raonables per un mitjà que en deixe constància.
Després disposarà de deu dies per a dictar i notificar una resolució motivada. Si se superen els límits, haurà d’adoptar mesures per a corregir-ho i mantindre-les fins que un nou mesurament al domicili acredite el compliment. El jutge preveu des d’ajustos del limitador o de l’horari fins a actuacions d’aïllament o una suspensió temporal, segons resulte necessari i proporcionat. No ordena la clausura definitiva del local.
Les denúncies es remunten a 2022. L’Ajuntament va defensar que sí que havia actuat i que els demandants no sempre havien facilitat les visites. L’empresa codemandada va discutir l’origen del soroll i l’informe acústic. El magistrat reconeix els intents policials de concertar mesuraments i les dificultats per a accedir a l’habitatge, però considera insuficient la resposta en conjunt.
Diverses telefonades es van fer cap a les nou de la nit, lluny de la franja de molèsties descrita entre les tres i les sis de la matinada. Després dels contactes fallits, assenyala la sentència, no es van organitzar de manera constant cites per escrit ni va quedar documentada una inspecció municipal a l’habitatge en un horari representatiu.
Dotze avaluacions als dormitoris
La prova encarregada pels veïns va examinar dos dormitoris d’un habitatge al novembre i desembre de 2024. Les dotze avaluacions van donar valors corregits d’entre 40,4 i 50,9 decibels, per damunt del límit interior nocturn de 25 aplicat en eixa part de l’informe. El jutge va valorar la repetició dels resultats i la coincidència amb altres proves per a atribuir a la discoteca el paper principal en la pertorbació.
L’estimació de la demanda és parcial. Encara que reconeix el dany moral, el tribunal no considera acreditat el perill greu i immediat per a la salut exigit per a declarar, separadament, una lesió de la integritat física i moral. També rebutja indemnitzar d’acord amb el lloguer teòric dels habitatges i concedir quantitats futures automàtiques.
La informació de Radio Alicante recull que es pot apel·lar davant del TSJ valencià. La fermesa de la sentència marcarà l’inici del termini d’inspecció; després, la resolució municipal i el mesurament de contrast permetran comprovar quines mesures s’adopten i si el soroll que arriba al domicili es manté dins dels límits.
Il·lustració editorial original generada amb IA sobre el soroll a casa; no representa l’edifici ni la discoteca del cas.