La sanitat pública no finança qualsevol audiòfon ni ho fa a totes les edats. El catàleg comú inclou pròtesis auditives per a pacients de zero a 26 anys amb una pèrdua bilateral permanent que complisca criteris clínics precisos. És una cobertura diferent de les ajudes socials municipals per a persones majors i de les subvencions d’autonomia personal quan el producte queda fora del catàleg sanitari.
L’edat es comprova en la data de prescripció
La resolució valenciana que aplica les restriccions d’edat al catàleg fixa 26 anys per als audiòfons intraauriculars, retroauriculars i sistemes bicross. La banda de conducció òssia prèvia a cirurgia manté un límit específic de 18 anys. Complir l’edat no basta: la indicació comuna exigix hipoacúsia bilateral neurosensorial, transmissiva o mixta, permanent, no susceptible d’altres tractaments, i una pèrdua superior a 40 decibels en la millor oïda, calculada amb la mitjana de 500, 1.000 i 2.000 hertzs.
Això deixa fora una compra feta només a partir d’una prova comercial, una pèrdua unilateral que no encaixe en un altre producte del catàleg o una dificultat auditiva sense valoració clínica. La via comença en el sistema sanitari públic, on l’especialista confirma el diagnòstic, les alternatives i el tipus de pròtesi adequat.
Primer es prescriu; després es tria l’establiment
La prestació ortoprotètica valenciana comprén prescripció, dispensació i adaptació individualitzada per un establiment autoritzat. Abans d’encarregar el dispositiu han de constar la prescripció de l’especialista i l’article del catàleg. Comparar models és útil, però no s’ha de pagar pensant que qualsevol millora tecnològica quedarà coberta: el finançament es vincula al tipus prescrit i als imports màxims vigents.
L’establiment ha d’adaptar l’audiòfon i deixar documentat el producte dispensat. La família ha de conservar la prescripció, la factura original detallada i qualsevol document de validació. També necessita conéixer les revisions d’adaptació i la garantia; el finançament inicial no substituïx el seguiment audiològic.
Si s’han hagut d’avançar els diners
El procediment GVA 1461 permet sol·licitar el reintegrament del material ortoprotètic quan la persona té reconegut el dret i ha suportat el gasto. El termini està obert fins a quatre anys després del fet causant. Cal el formulari firmat, còpia de la prescripció de l’especialista públic, factura original amb el producte i l’import, i les dades bancàries.
La sol·licitud es pot registrar electrònicament o per les vies presencials admeses i la tramiten les direccions territorials de Sanitat d’Alacant, Castelló i València. Que hi haja un procediment de reintegrament no corregix una compra sense prescripció prèvia ni garantix recuperar tot el que s’ha pagat: el catàleg i el seu límit de finançament continuen marcant la quantia.
Què passa a partir dels 27
L’audiòfon ordinari del catàleg comú deixa d’estar inclòs per esta via quan se supera el límit d’edat. Això no convertix automàticament la persona en beneficiària d’una altra ajuda. Pot haver-hi programes socials municipals o convocatòries per a persones amb discapacitat, cadascun amb requisits d’edat, renda, grau reconegut i termini propis. A València ciutat hi ha una prestació municipal per a majors de 60 anys, ja explicada en una altra peça; entre els dos trams no s’ha de prometre una cobertura inexistent sense revisar una convocatòria concreta.
L’actualització que s’ha de vigilar és doble: qualsevol canvi estatal en l’edat o en els criteris auditius, i les revisions del catàleg exoprotètic valencià. També cal revisar el cas abans si l’especialista canvia el diagnòstic, recomana un altre sistema o arriba la data de renovació clínica del dispositiu.