La renovació dels autobusos urbans d’Alacant ha reduït quasi a la mitat l’antiguitat mitjana de la flota, però l’Ajuntament encara no acredita de manera sistemàtica quins resultats produïxen les inversions en mobilitat. És la doble conclusió que deixa per a la ciutat l’informe del Tribunal de Comptes publicat esta setmana en el Butlletí Oficial de l’Estat.
El document xifra en 22,4 milions d’euros les actuacions executades en 2023 i 2024 per a fer més sostenible el transport col·lectiu alacantí. La partida inclou 23 autobusos elèctrics accessibles i els punts de recàrrega, l’augment fins a 25 vehicles híbrids, marquesines noves, panells amb temps d’espera, pagaments amb el mòbil i el transport a demanda per a les partides rurals.
Eixe esforç va rebaixar l’edat mitjana dels vehicles de 12,23 anys al tancament de 2022 a 6,81 anys dos exercicis després. El Tribunal també constata una extensió de la xarxa i més viatgers, en un període marcat tant per la recuperació posterior a la pandèmia com pels descomptes tarifaris i el creixement de la població.
La inversió avança més ràpid que l’avaluació
El principal retret no està en la modernització de la flota, sinó en la manera de comprovar-ne després l’eficàcia. Alacant va incloure indicadors en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, però no va fer el seguiment posterior que permetria saber si les mesures van assolir els objectius i corregir-les quan fora necessari. El pla, a més, és anterior a la Llei de canvi climàtic i encara no s’ha adaptat a les seues exigències mínimes.
La fiscalització assenyala una altra absència: Alacant era l’únic dels nou grans ajuntaments examinats que no disposava d’un Pla d’Acció per al Clima i l’Energia Sostenible. També va detectar que no s’havien publicat en el portal municipal els últims informes emesos per òrgans externs de control.
Contractes sota vigilància
La resolució de les Corts que acompanya l’informe insta expressament Alacant a incorporar salvaguardes en els contractes per a assegurar que els proveïdors lliuren els vehicles dins del termini. Juntament amb sis ciutats més, també li demana més rigor a l’hora de planificar, adjudicar i supervisar contractes, per a evitar demores, ampliacions de termini, sobrecostos, suspensions o indemnitzacions.
El balanç no invalida la transformació ja feta. Al contrari, reconeix que l’electrificació, l’accessibilitat i la informació al viatger han millorat respecte de 2022. La qüestió pendent és passar d’enumerar actuacions a mesurar efectes: temps de viatge, ús real de les línies, reducció d’emissions, fiabilitat de les freqüències i adequació del servici als barris i les partides rurals.
La pròxima referència verificable serà la resposta de l’Ajuntament a les recomanacions: l’actualització del pla de mobilitat, la publicació d’indicadors amb resultats i la introducció de controls contractuals més precisos. Aleshores es podrà comprovar si els 22,4 milions han canviat només la flota o també la qualitat quotidiana del servici.