
El president del Villarreal CF, Fernando Roig, i dos consellers de l’entitat han estat absolts per l’Audiència Provincial de Castelló en un cas de falsedat documental relacionat amb les obres de reforma de la Ciutat Esportiva i l’estadi El Madrigal, actual La Ceràmica, realitzades entre 2004 i 2005. La sentència, que anul·la la condemna de juliol de 2024, es basa en la conclusió que els processats no coneixien la trama de facturació fictícia que sí que es va produir per part d’empreses externes. Els magistrats consideren els fets no provats i donen suport al recurs d’apel·lació presentat pels acusats. Tot i que es reconeix que es van realitzar reformes a l’estadi i a la Ciutat Esportiva, s’ha acreditat que la facturació rebuda no corresponia amb els treballs executats. Les quantitats pagades a través de pagarés van ascendir a 1,4 milions el 2004 i 2,5 milions el 2005, coincidint amb la facturació falsa. El Villarreal CF, amb el vistiplau del seu president i consellers, va assumir la facturació fictícia sense constar que tingués coneixement de la seva inexactitud. L’Audiència Provincial conclou que no es va prometre que els processats tinguessin coneixement de l’excessos de facturació ni dels sistemes de facturació ideats per les empreses contractistes del tercer graó. El cas es va centrar en una trama de facturació fictícia que va implicar a la constructora ECV SA i a Spain GES-PRO SL, els administradors de la qual van subcontractar les obres en un tercer graó, generant factures que no corresponien amb els treballs realitzats. El frau a la Hisenda Pública, estimat en 525.440 euros, es va produir per quotes d’IVA suportat deduïdes indegudament després d’un excés de facturació el 2004 i el 2005. Tot i que els dirigents del club van ser condemnats en primera instància, la sentència d’apel·lació els exonera en considerar que no van participar en la trama ni van tenir accés al seu disseny. L’absolució posa fi a una condemna que havia generat controvèrsia en l’entorn del club i en l’opinió pública. La decisió reforça el principi que la responsabilitat penal no pot estendre’s als qui no van tenir coneixement d’un frau comès per tercers, fins i tot si els diners van ser pagats a través de les seves signatures. El cas continua sent un exemple de la complexitat en la responsabilitat dels alts càrrecs en contractes públics i privats quan s’interposen múltiples intermediaris. L’Audiència Provincial ha deixat clar que la mera signatura de documents no implica responsabilitat si no hi ha coneixement de la falsedat. El club, per la seva banda, no ha emès declaració oficial sobre la fallada, però l’absolució representa un tancament jurídic per als processats.