.jpg){kind=link}
El Valencia CF ha ressuscitat després de la destitució de Carlos Corberán, amb Óscar Sánchez com a tècnic interí. Aquest va debutar amb un onze valent i agressiu davant de l’Alavès, aconseguint la primera victòria de la temporada a Mendizorroza. Óscar Sánchez busca construir un equip reconocible, atrevit i agressiu, amb l’objectiu de revitalitzar el projecte esportiu de l’equip. La victòria no només suposa una pilota d’oxigen per al club, sinó que també posa fi a les quatre derrotes consecutives, oferint un respir a Braulio Vázquez en la grada i un futur millor en l’horitzó.
L’onze inicial del València CF després de la destitució de Carlos Corberán va incloure Dimitrievski; Maffeo, Pepelu, De Haas, Gayà; Guido, Ugrinic, Mayol; Danjuma, Javi Guerra i Hugo Dur. Mayol va ocupar la medul·lar amb Guido, mentre que Danjuma i Ugrinic van ocupar les bandes, amb Guerra i Dur en punta. Óscar Sánchez va anunciar que la seva intenció és que els seus equips tinguin marcat a què volem jugar, sent valents i ficant passió i il·lusió en cada partit. Aquesta actitud es va reflectir en el camp, amb un València més intens i enchufat, recuperant l’ànima i el joc perdut.
L’equip assalta Mendicorroza amb una assistència d’or de Javi Guerra i un gol salvador de Luis Rioja, que posa fi a les quatre derrotes consecutives. Arnaut va avançar al València en el minut 18 després d’un precís passi interior de Javi Guerra, però el VAR va anul· lar el tant per un fora de joc mil· límetric. L’equip va insistir, però l’Alavès creixia i cada vegada arribava amb més perill a la porteria de Dimitrievski. No va ser l’única ocasió a favor dels locals, amb Ibáñez, Boyé i Toni Martínez ficant por a un València que recuperava els vells fantasmes del seu passat abans del descans.
La tònica va continuar en la represa amb trets de Toni Martínez a la vora de l’àrea que van sortir fregant el pal de Dimitrievski. Malgrat la millora inicial del conjunt, el València no va poder concretar cap de les seves primeres aproximacions. Braulio Vázquez es lamentava en el pal d’autoritats. Tanmateix, el bon arrencada de l’equip no va tenir continuïtat fins al descans, i l’equip va ser perdent pes en el partit en favor d’un Alavès que creixia i cada vegada arribava amb més perill a la porteria de Dimitrievski.