Llocnou d’En Fenollet s’integra a la vall de Barxeta, entre el Penyal del Puig i el riu Manuel. Aquesta localització corregeix l’antiga plantilla, que el presentava de manera genèrica dins de la vall del Cànyoles. La seua història s’entén a través del llinatge dels Fenollet, l’església de Sant Dídac d’Alcalà, els plafons devocionals protegits i una xarxa de reg organitzada al voltant de la Séquia del Puig. La fotografia de portada mostra el rètol ceràmic del carrer Alacant, no una vista del centre històric.
Què veure a Llocnou d’En Fenollet
Església de Sant Dídac d’Alcalà
Turisme La Costera data l’església de Sant Dídac d’Alcalà al segle XVII i la presenta com la principal referència arquitectònica del municipi. L’exterior permet situar el centre urbà. L’entrada depén del culte, les reparacions i obertures concretes; per tant, no es publica un horari fix ni es promet accés. Si està tancada, la ruta conserva el sentit mitjançant la façana i l’entorn immediat.
Plafons devocionals protegits
La mateixa font identifica el retaule ceràmic de Sant Antoni de Pàdua i el de la Mare de Déu dels Dolors amb Crist Crucificat com a Béns de Rellevància Local. Són peces integrades als carrers i es contemplen des de l’espai públic, sense tocar ni envair els habitatges. Convé distingir-les del rètol del carrer Alacant de la imatge: tots utilitzen ceràmica, però una placa de carrer no és automàticament un plafó devocional protegit.
Carrers i escala del nucli
El passeig entre l’església, els plafons i els rètols permet llegir un municipi compacte sense inventar un gran “centre històric”. L’atenció es dirigeix a detalls concrets: noms de carrers, façanes, transicions cap a l’horta i punts on l’aigua ha condicionat el traçat. És important respectar portals, accessos agrícoles i la privacitat veïnal.
Dels Fenollet a les Plantades del Puig
El nom del poble procedeix del llinatge Fenollet, amb drets senyorials en diversos llocs de la comarca després de la conquesta cristiana. L’arxiu de senyorius històrics de la Universitat de València documenta una segona carta de poblament atorgada el 1611 per Beatriu Albinyana i de Fenollet. La informació turística comarcal afig que el territori formava part de les Capçades del Puig, on hi havia vinyes en època islàmica. Als segles XVIII i XIX foren substituïdes per plançonars vinculats al cultiu de l’arròs, d’on procedeix la denominació de les Plantades del Puig.
La Séquia del Puig i el paisatge de l’aigua
L’aigua de reg és una de les claus històriques i econòmiques de Llocnou. Turisme La Costera explica que diferents ramals del terme pertanyen a la Séquia del Puig, una horta nova construïda entre 1458 i 1465. El sistema captava aigües del riu Albaida mitjançant un assut pròxim a Alboi. Aquesta infraestructura permet interpretar el paisatge, però no autoritza a caminar per qualsevol marge: cal mantindre’s en vials públics, no manipular comportes i allunyar-se de canals i llits durant pluges.
Ruta a peu d’unes dues hores
- Comença a Sant Dídac. Observa l’església del segle XVII i comprova localment qualsevol obertura.
- Busca els plafons documentats. Diferencia les escenes devocionals dels rètols ceràmics i fotografia des del carrer.
- Recorre el nucli sense presses. Relaciona els noms i les façanes amb la història dels Fenollet.
- Acaba cap a l’horta. Utilitza un camí públic segur per a reconéixer la funció de la Séquia del Puig i la vall de Barxeta.
No és necessari entrar en propietats ni recórrer una senda de muntanya. Qualsevol prolongació cap al Penyal del Puig requereix planificació separada, cartografia i comprovació de l’accés.
Festes i vida local
Les festes patronals se celebren a l’agost i estan dedicades a Sant Dídac, la Mare de Déu dels Dolors i Sant Roc, segons la informació turística comarcal. Les dates i els actes concrets canvien cada any, per la qual cosa cal consultar l’agenda municipal. En dies festius es respecten talls de trànsit, pirotècnia i celebracions religioses; fora d’ells, Llocnou ofereix sobretot un passeig tranquil per patrimoni quotidià i paisatge de regadiu.
Preparar la visita
Llocnou limita amb Barxeta, el Genovés i Xàtiva, cosa que facilita combinar l’eixida, però cada localitat mereix temps propi. Consulta transport i aparcament actuals, porta aigua i evita les hores de calor. No atribuïsques al municipi castells ni corredors històrics genèrics que pertanyen a altres llocs. La seua aportació diferencial és més precisa: una església del XVII, ceràmica devocional protegida, una història senyorial documentada i una horta construïda al voltant d’una séquia medieval.
Guies i dades relacionades
Fonts oficials i comprovació
La data d’edició indica canvis en el text; no acredita una nova comprovació d’horaris, telèfons o accessibilitat. Les dates de comprovació específiques, quan consten, s’indiquen al costat de les dades.