Vallat: Font de la Salut, tolls i Salt de l’Aigua

Vallat és un municipi menut de l’Alt Millars on l’aigua explica bona part de la visita. El passeig urbà reuneix l’església de Sant Joan Evangelista, un mirador, la Font de la Salut i el llavador; fora del nucli, els rius Millars i Vilafermosa formen un paisatge de boscos, tolls i fonts. L’escala convida a recórrer-lo sense pressa, però no converteix tots aquests llocs en una única ruta senyalitzada. Aquesta guia separa l’itinerari urbà de les eixides naturals i es basa en fitxes turístiques oficials actives.

L’església, el mirador i les cases blanques

L’església parroquial de Sant Joan Evangelista, del segle XVIII, és la referència principal del centre. La informació turística comarcal descriu un edifici ampli i senzill amb paviment de pedra. Molt a prop, darrere de l’església, se situa el mirador, una parada útil per a entendre com el caseriu s’adapta al pendent. A la part alta hi ha la Santa Creu, vinculada a actes festius locals. La Casa Abadia també apareix en l’inventari patrimonial de la Diputació, encara que la font no garanteix que es puga visitar per dins.

Els carrers estrets, els sòls en pendent i les façanes emblanquinades conserven la imatge d’un nucli rural. La fotografia d’aquesta pàgina correspon a un d’aquests carrers i al relleu de l’entorn: no mostra el riu Millars. Convé aparcar sense bloquejar accessos, perquè les vies són estretes i continuen sent espais residencials.

Font de la Salut i llavador

La Font de la Salut és un dels llocs millor documentats de Vallat. Turisme de Castelló data la construcció l’any 1930, durant l’alcaldia de Matías Campos, per a proporcionar un subministrament estable d’aigua potable tant a l’activitat local com al veïnat. El projecte va crear una plataforma amb escales amples i bancs, no sols un canó per a omplir cànters. La comunitat va col·laborar en les obres i una veïna de la família coneguda com els Morenos va donar la figura de bronze amb forma de lleó que adorna l’eixida d’aigua.

El llavador públic es troba al costat de la font. La proximitat permet interpretar en un mateix lloc el proveïment domèstic, el treball quotidià i la sociabilitat del poble durant el segle XX. És patrimoni, no un decorat: cal mantindre net el recinte, no alterar el canó i atendre qualsevol indicació municipal sobre l’ús de l’aigua.

Tolls, fonts i dos rius

El portal autonòmic identifica el toll de la Roca del Molino, el toll Vidal i Peña Negra, a més de les fonts de Ramírez i de la Señora. La Diputació defineix la Roca del Molino com la piscina natural del poble i la situa als afores, en direcció al riu. La dada serveix per a localitzar el tipus de paratge, però no garanteix el bany cada dia. El cabal, la qualitat de l’aigua, el risc d’avingudes i les restriccions poden variar; abans d’entrar-hi cal comprovar la senyalització i els avisos oficials.

Els entorns del Millars i del riu Vilafermosa aporten vegetació de ribera i frescor. En una visita responsable no es deixen residus, no s’encén foc i no s’accedeix a propietats o infraestructures hidràuliques tancades. Després de tempestes, un toll aparentment tranquil pot tindre corrent o rebre una avinguda aigües amunt.

Què és realment el Salt de l’Aigua

El Salt de l’Aigua està relacionat amb l’antiga central elèctrica de Vallat. La font comarcal el descriu amb més precisió com una antiga séquia de la central: la imatge de la caiguda d’aigua depén que s’allibere aigua des de la bassa. Per tant, no s’ha d’anunciar com una cascada permanent. És un exemple interessant de com l’aprofitament hidràulic va transformar el paisatge i, segons la història local, la construcció de la central va impulsar la població en la dècada de 1960.

L’observació s’ha de fer des de llocs permesos i segurs. Canals, basses i conduccions poden tindre canvis sobtats de cabal, desnivells i elements tècnics. Aquesta guia no recomana entrar al canal ni acostar-se a vores sense protecció.

Una ruta realista

1. Comença a l’església de Sant Joan Evangelista i acosta’t al mirador situat darrere del temple.
2. Recorre els carrers blancs fins a la Font de la Salut i el llavador, interpretant-los com un conjunt lligat al proveïment d’aigua.
3. Puja cap a la Santa Creu només si el pendent i l’oratge són adequats.
4. Tria després una única eixida natural —la Roca del Molino o un altre paratge confirmat— en lloc d’intentar unir tots els tolls.
5. Considera el Salt de l’Aigua una visita condicionada a l’accés i al funcionament hidràulic, mai una caiguda permanent garantida.

Entre les tradicions documentades hi ha el repartiment de rotllos per Sant Antoni Abat i l’antiga pràctica de pilota a mà a la paret de l’escola. Són pistes sobre la vida local, no una agenda assegurada. Per a menjar, el més responsable és consultar establiments i horaris actuals en comptes d’atribuir a Vallat una llista genèrica de plats de muntanya.

Fonts oficials i guies pròximes

• Turisme Comunitat Valenciana: què veure a Vallat
• Turisme de Castelló: Vallat
• Diputació de Castelló: Font de la Salut
• Diputació de Castelló: toll de la Roca del Molino

Per a ampliar el viatge es poden consultar les guies de Torre-xiva, Vilamalur i Vilafermosa, o tornar al cercador de municipis. Són destinacions separades i cal calcular la carretera.