La Vall d’Ebo: què veure a la Cova del Rull, Sant Miquel i la Font d’en Gili

La Vall d’Ebo ocupa una vall interior de la Marina Alta envoltada de relleus calcaris, barrancs i cavitats. El seu atractiu més conegut, la Cova del Rull, és una visita guiada i condicionada; no s’ha de confondre amb els avencs ni amb el recorregut tècnic del Barranc de l’Infern. El nucli urbà, l’església de Sant Miquel i el sistema de fonts i llavador permeten completar la jornada amb història i patrimoni quotidià.

Què veure a la Vall d’Ebo

Cova del Rull

José Vicente Mengual, conegut com el tio Rull, va descobrir la cavitat el 1919. Es va obrir inicialment al públic durant els anys seixanta i, ja com a propietat municipal, va tornar a obrir condicionada el 1995. El recorregut permet observar estalactites, estalagmites, columnes i altres formacions creades lentament per l’aigua a la roca calcària.

Tourist Info Pego i les Valls descriu un circuit guiat de 220 metres, amb 19 metres de desnivell i una duració aproximada de 45 minuts. Encara que es presenta com a apte per a tots els públics, és un espai subterrani amb escalons, humitat i temperatura pròpia. Hi ha horaris estacionals i un tancament anual, per la qual cosa s’han de confirmar el torn, l’última admissió, la forma de pagament i les necessitats de mobilitat abans del desplaçament.

Església de Sant Miquel i nucli històric

La parròquia de la Vall d’Ebo es va crear el 1535, separant-se de la Vall de Gallinera, i l’església es va alçar al lloc de l’antiga mesquita. El catàleg urbanístic municipal situa una primera fundació de l’edifici el 1576 i atribueix la façana i el campanar a la segona meitat del segle XIX. Continua sent un temple de culte, no un museu amb obertura permanent.

Font de la Serra, llavador i el Remolí

Des del poble, un pontet condueix a la Font de la Serra. Tres dolls porten l’aigua des de l’abeurador fins a un llavador del segle XVIII; pel camí situat darrere queden ruïnes d’un molí d’aigua de la mateixa època, conegut com el Remolí. Aquesta seqüència permet llegir com la font va organitzar proveïment, rentat, reg i poblament, sense necessitat de fer una ruta llarga.

Art rupestre i memòria de la vall

El terme conserva jaciments amb gravats i pintures prehistòriques inclosos des de 1998 en el conjunt d’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la península Ibèrica reconegut per la UNESCO. La Cova Fosca i altres abrics són patrimoni arqueològic sensible: aquesta guia no publica coordenades ni convida a buscar-los fora d’accessos autoritzats. La informació s’ha de conéixer mitjançant recursos municipals, interpretació experta o visites organitzades oficialment.

Font d’en Gili i Barranc de l’Infern

A la Font d’en Gili s’arriba per una pista de terra a l’eixida del poble i hi ha una zona municipal de descans i pícnic. L’Ajuntament la presenta com a porta natural del Barranc de l’Infern i descriu des d’allí un passeig d’aproximació d’unes dues hores cap a un entorn de parets verticals i racons ombrívols.

Aquest passeig no equival a travessar el barranc. La travessia integral inclou passos tècnics i sectors propis del barranquisme, per als quals calen coneixements, equip, informació recent i, quan corresponga, guia professional. Tampoc els Avencs són miradors familiars: són simes naturals profundes i acostar-se a la vora suposa un risc greu, especialment amb menors. Després de pluges, calor intensa o alerta d’incendi, cal replantejar qualsevol eixida.

Itinerari d’un dia

1. Reserva prèviament la Cova del Rull i adapta la resta del dia al torn confirmat.
2. Passeja pel nucli, observa Sant Miquel i continua fins a la Font de la Serra, el llavador i el Remolí.
3. Utilitza la Font d’en Gili com a parada de descans o inici d’un passeig senzill només si la pista i l’oratge estan en bones condicions.
4. Deixa el barranquisme, l’espeleologia i les rutes llargues per a una activitat tècnica independent.

Gastronomia i localitats pròximes

L’Ajuntament relaciona la cuina local amb ametles, olives i oli, olleta de blat, carns a la brasa, putxero, arròs amb fesols i penques i arròs amb llentilles. El perelló, una varietat local de pera, protagonitza una fira estacional. La ruta pot continuar per la Vall de Gallinera, la Vall de Laguar o el Verger, calculant els temps reals de carretera.

Preguntes freqüents

La Cova del Rull es visita per lliure?

No. És una visita guiada amb horari estacional. Convé confirmar el torn i les condicions abans de recórrer la carretera de la vall.

El passeig des de la Font d’en Gili és el Barranc de l’Infern complet?

No. Hi ha una aproximació més senzilla, però la travessia del barranc és una activitat tècnica que no s’ha d’improvisar.

On es pot veure patrimoni de l’aigua sense una ruta difícil?

La Font de la Serra, l’abeurador, el llavador del segle XVIII i les ruïnes del Remolí formen un conjunt pròxim al nucli.