Descarregar una targeta de donant no inscriu el titular en una base de dades ni convertix la donació en automàtica. La targeta que oferix l’Organització Nacional de Trasplantaments és un testimoni personal: servix per a portar damunt la voluntat de donar òrgans i teixits després de morir, però les dades no queden registrades i el document no té valor legal.
La diferència importa en un moment en què l’equip hospitalari necessita saber amb rapidesa què volia la persona difunta. L’ONT explica que primer es consulta el Registre d’Instruccions Prèvies o Voluntats Anticipades. Si no hi ha una declaració registrada, es pregunta a l’entorn familiar. Per això, guardar una targeta sense haver parlat de la decisió deixa els familiars amb una informació menys sòlida de la que podrien tindre.
Espanya aplica el consentiment presumpte, però investiga la voluntat
La Llei de trasplantaments partix del fet que es poden obtindre òrgans d’una persona difunta si no va deixar constància expressa de la seua oposició. Això no significa que l’hospital ignore la seua voluntat. El Reial decret 1723/2012 obliga la coordinació de trasplantaments a investigar si la va manifestar a familiars o professionals, revisar les anotacions disponibles i examinar la documentació i les pertinences personals que portava.
La pràctica assistencial hi afegix l’entrevista amb la família. L’Hospital La Fe assenyala que se’n respecta la decisió perquè s’entén que transmet els desitjos de la persona difunta. La conversa prèvia reduïx la incertesa: no cal convéncer ningú en una situació crítica, sinó haver explicat en vida si es vol donar o no.
Què fa —i què no fa— la targeta
La targeta es pot descarregar en JPG o PDF des del web de l’ONT. L’organisme no la personalitza i no crea un assentament que l’hospital puga consultar. També es poden obtindre models testimonials en coordinació de trasplantaments, els servicis d’atenció i informació al pacient, el centre de salut o associacions avalades.
La seua utilitat és senzilla: portar un senyal visible de la decisió i facilitar que la família la conega. No substituïx el document de voluntats anticipades, que sí que té valor legal i s’incorpora a un registre interconnectat entre comunitats autònomes. Qui vulga deixar-ne una constància formal pot registrar allí la voluntat sobre la donació; és un tràmit diferent d’obtindre la targeta.
Canviar d’opinió no exigix cancel·lar una inscripció
Com que la targeta de l’ONT no registra dades, no hi ha cap baixa per a tramitar. Si la persona canvia de criteri, pot destruir-la. El que resulta decisiu és comunicar el canvi a familiars o persones pròximes i, si havia inclòs la donació en les instruccions prèvies, modificar o revocar eixe document pel canal del registre.
La mateixa claredat servix per a una negativa. La normativa obliga a respectar l’oposició expressa, tant si afecta tots els òrgans com si es limita a algun. La targeta, per tant, no és un contracte irrevocable ni una autorització anticipada per a extraure qualsevol òrgan.
L’aptitud es decidix a l’hospital
No cal autodescartar-se per l’edat o per una malaltia concreta. Sanitat indica que serà l’equip mèdic qui avalue, arribat el moment, la funcionalitat dels òrgans i els riscos de transmissió, i determine si la donació és possible i quins òrgans es poden utilitzar. Tindre targeta tampoc garantix que finalment es produïsca una donació.
Este circuit es referix a la donació després de la mort. Donar un òrgan en vida exigix un altre procediment: majoria d’edat, avaluació mèdica i psicològica, absència de pressions o compensació, informe ètic, consentiment exprés davant d’un jutge i realització en un centre autoritzat.