Una persona estrangera sense residència legal a Espanya no ha d’esperar a patir una urgència per a entrar en el sistema sanitari valencià. Des de març de 2026 hi ha un procediment estatal comú i Sanitat el tramita en el mostrador del centre de salut més pròxim. La presentació genera un document provisional que permet rebre assistència amb càrrec a fons públics mentre s’estudia l’expedient.
La via ordinària s’adreça a persones no registrades ni autoritzades com a residents que acrediten almenys tres mesos de residència efectiva a Espanya. No han de tindre cobertura sanitària per una altra via, poder exportar-la des del país d’origen ni comptar amb un tercer obligat al pagament. Tampoc poden figurar com a assegurades o beneficiàries del Sistema Nacional de Salut a través de l’INSS o de l’Institut Social de la Marina.
El padró ajuda, però no és l’única prova de residència
La sol·licitud incorpora una declaració responsable i s’ha d’acompanyar d’un passaport o document oficial del país d’origen. Si no n’hi ha, s’admet un altre document administratiu amb fotografia. Per a menors sense document oficial servixen el certificat de naixement, el llibre de família o l’acreditació pública de tutela o guarda.
La residència habitual s’acredita normalment amb un certificat o volant d’empadronament actualitzat. El Reial decret 180/2026 evita que la falta de padró tanque per si sola l’accés: també admet, entre altres documents, matrícula o escolarització, factures de subministraments a nom del sol·licitant, inscripció consular, certificat d’un centre públic de migracions o registre de visites de servicis socials. La prova ha de mostrar residència real, no una estada turística.
Qui procedisca de la Unió Europea o d’un país amb conveni sanitari pot necessitar un certificat de la institució competent que confirme que no és possible exportar la cobertura. La declaració responsable no substituïx eixe certificat quan és exigible. Si no es pot aconseguir per una causa justificada, Sanitat preveu la intervenció de treball social per a valorar la situació.
La sol·licitud es registra en el centre de salut
El mostrador entrega o recull el model oficial d’assistència sanitària. En eixe moment han de facilitar el document d’inclusió SIP amb la cobertura provisional i el justificant de registre. La norma obliga, a més, que des de la primera atenció hi haja una possibilitat efectiva d’iniciar el procediment en el mateix centre; si la persona està impedida per la situació clínica, es pot iniciar d’ofici.
L’administració disposa de tres mesos per a resoldre. Quan la petició la presenta la persona interessada, el silenci una vegada transcorregut eixe termini és estimatori; els expedients iniciats d’ofici tenen silenci desestimatori. Si la resolució és favorable, la cobertura no caduca mentre no aparega un altre títol que done dret a assistència. No inclou atenció finançada fora d’Espanya.
Una denegació s’ha de notificar i Sanitat assenyala un termini de 30 dies per al recurs d’alçada. Si canvien la residència, el visat, la inscripció europea, la cobertura del país d’origen o qualsevol altra dada declarada, cal comunicar-ho al centre de salut: una omissió essencial pot deixar sense efecte el document i donar lloc a reclamar el cost de prestacions rebudes.
Les persones que porten menys de tres mesos, volen residir a la Comunitat i es troben en especial vulnerabilitat no seguixen exactament la mateixa via. Han de demanar en el mostrador una cita amb treball social; l’accés requerix un informe favorable previ. No és una dispensa automàtica del termini, sinó una valoració individual de l’estada temporal i de la vulnerabilitat.
Accés oficial: Informació i sol·licitud de Sanitat · Via per especial vulnerabilitat.