El 21 de setembre, en ple Dia Mundial de l’Esseria, la Generalitat Valenciana va donar a conèixer una iniciativa pionera: la creació d’espais per a la memòria en els parcs metropolitans que s’estan desenvolupant a les riberes del Turia i el Poyo. Aquests no seran només infraestructures verdes per mitigar inundacions, sinó entorns pensats per millorar la qualitat de vida de les persones amb demència. El comissionat per a la Recuperació, Raúl Mèrida, va destacar que aquests parcs seran “un prototip de parc del segle XXI adaptat a les noves característiques de la població i a l’avantguarda dels projectes més avançats d’Europa”.
Els espais per a la memòria comptaran amb camins circulars que eviten la sensació de pèrdua o bloqueig, senyalització intuïtiva i punts de referència visual. A més, inclouran plantes típiques de l’entorn mediterrani com romaní, bugada, jaçmí i herbabona, els aromes de les quals poden activar records quotidians. Zones de descans amb bancs, horts amb jardineria activa, fonts, aus i sons naturals completaran un entorn dissenyat per estimular la memòria emocional, una de les capacitats que sol conservar-se més temps en persones amb Alzheimer.
El projecte no només busca millorar el benestar dels qui pateixen demència, sinó també respondre a reptes socials com l’envelliment progressiu de la població, l’increment d’al·lèrgies i la necessitat d’espais per a l’activitat física suau i la interacció social. Mèrida va explicar que aquestes àrees funcionaran com a barreres antirriades, però també com a espais d’inclusió, accessibilitat i salut cognitiva.
Paral · lelament, als centres de Ballesol València, el Dia Mundial de l’Alzheimer es va celebrar amb una campanya simbòlica: l’abraç. Professionals, familiars i companys van compartir abraçades amb residents com a forma de comunicació emocional, recordant que la cura no depèn només de paraules, sinó de propania, seguretat i afecte. Aquesta acció, acompanyada de teràpies com la musicoteràpia, les Sales Snoezelen i el Mètode Montessori, reforça l’enfocament integral de la cura, que busca mantenir la dignitat i la participació de les persones amb demència, fins i tot en fases avançades.
Ambdues iniciatives —la del parc terapèutic i la de l’abraç a Ballesol— mostren una mateixa veritat: l’entorn, el contacte humà i el disseny d’espais públics poden convertir-se en eines terapèutiques. No hi ha cura per a l’Alzheimer, però sí hi ha formes d’acompanyar, de recordar, de mantenir viva la connexió. I a València, aquesta connexió s’està construint, pas a pas, entre camins circulars, aromes de romaní i una abraçada que no necessita explicacions.