El dimarts 15 de setembre es va convertir en una altra jornada de desesperació per als usuaris de Rodalies a València. A les 5.52 del matí, un missatge al canal de WhatsApp de Rodalies anunciava una avaria d’electrificació a l’estació del Nord. Menys de tres hores després, els trens de les línies C-1, C-2, C-3 i C-6 van començar a patir retards de fins a 50 minuts. Alguns passatgers van haver de pujar-se a un sol tren que portava a dos combois complets. “Hem hagut de ficar-nos els passatgers de dos trens en un sol”, van denunciar des del terreny. La incidència, que es va prolongar fins a les 8.24, va deixar milers de persones atrapades en una odissea diària que ja no és excepció, sinó rutina. L’alcalde Maria José Català no ho va dir: “És insostenible”. En el seu perfil de X, va repetir la frase que ja s’ha convertit en lema de protesta: “S’està maltractant a València”. La crítica no es limita a la gestió de Renfe, sinó que apunta al Govern Central. Català va acusar el Ministeri de Transports de vendre trens retirats de Madrid com si fossin un “reforç”, quan en realitat són combois reciclats que no resolen el problema. “Ens van vendre un ‘reforç’ com si tinguéssim que donar gràcies per les engrunes”, va escriure. La xifra de retards acumulats en el que va d’any és aclaparadora: 113.722 minuts, equivalent a 78 dies, 23 hores i 22 minuts. Més de dos mesos perduts en trens que mai arriben a temps. Tot i que el Ministeri de Transports celebra inversions a Catalunya — 2.962 milions executats en el primer semestre de 2026 — a València el col · lapse segueix. La ciutat no només perd temps, sinó que també veu com el trànsit rodat en els seus accessos augmenta. «La realitat segueix sent la mateixa: un caos que acaba col·lapsant també els accessos a València», va advertir Català. I els usuaris, fartos, no callen. En xarxes, comparteixen fotos de vagons a sobresar, especialment en les línies C1 i C2, on el tren de les 6:25 des de l’Alcúdia no va sortir, i el de Gandia a les 7:10 va arribar senzill i amb vagons antics. “Estem a Cullera i ja va a topall, sense seients des de Gandia”, va relatar una passatgera. El suplici no acaba amb el retard: també és el desgast emocional. Cada matí, el rellotge marca l’inici d’una nova batalla contra el sistema. I aquesta vegada, el crit no va ser de protesta, sinó de desesperació: “València no es mereix aquest tracte”.