Què veure a Millares: Castillet, art rupestre i petjades de dinosaure

Millares ocupa un territori abrupte de la Canal de Navarrés, marcat pel Xúquer i el massís del Caroig. Ací sí que hi ha llocs amb nom i contingut propi: el Castillet, el castell de Cavas, l’església de la Transfiguració, abrics amb art rupestre, la Cova de les Dones i les petjades de dinosaure de Tambuc. No formen una ruta urbana única. Alguns estan allunyats, requereixen permís, guia o planificació de muntanya, per la qual cosa aquesta guia separa clarament el passeig pel poble de les excursions.

Què veure al nucli de Millares

Església parroquial de la Transfiguració

Turisme Comunitat Valenciana identifica l’església de la Transfiguració com el principal edifici religiós i la descriu com a barroca. L’exterior es pot incloure sempre en el passeig. L’interior depén del culte i d’obertures puntuals; abans d’entrar cal confirmar disponibilitat i evitar interrompre cerimònies.

Palau del Senyor Territorial

L’antic palau aporta la referència civil al recorregut urbà. No s’ha d’anunciar com a museu ni prometre una visita interior sense confirmació municipal. Des de l’espai públic permet interpretar l’organització històrica del poble i completar l’eix amb l’església, les fonts i els llavadors.

Fonts, llavadors i aigua

La galeria turística oficial documenta la font i bassa de l’Hinchidor, el llavador del Clot, la font de les Dones i la dels Escalons. Són noms concrets, no un “patrimoni hidràulic” genèric. L’estat i el cabal varien; no s’ha de beure sense indicació sanitària, entrar en basses ni caminar per zones tancades. Els salts d’aigua i el barranc del Naixement exigeixen també revisar pluja, cabal i ferm.

El Castillet o Castell de Baix

La fotografia mostra les ruïnes del Castillet amb el congost del Xúquer al fons. València Turisme explica que conserva el recorregut de la muralla, encara que diversos llenços i estructures interiors estan danyats o sepultats. Les excavacions han recuperat ceràmica que situa una ocupació estable entre finals del segle XII i principis del XIII, en l’últim període islàmic anterior a la conquesta cristiana. Les ruïnes no són un parc urbà: hi ha desnivell, terreny irregular i risc de caiguda. Cal seguir els accessos senyalitzats i no pujar mai als murs.

Castell de Cavas

Més allunyat, el castell de Cavas conserva ruïnes i una torre talaia en una posició elevada sobre el Xúquer aigües amunt. És una altra fortalesa distinta: no s’ha de confondre amb el Castillet de la imatge. Qualsevol aproximació requereix cartografia, temps i comprovació local de l’itinerari.

Art rupestre i Cova de les Dones

Millares forma part del territori d’art rupestre de l’arc mediterrani protegit per la UNESCO. La Generalitat destaca els abrics dels Chorradores i de Vicent: el primer conserva una escena de recol·lecció de mel i el segon escenes de caça al barranc del Tambuc. La Cova de les Dones conté evidències de diferents ocupacions prehistòriques. La fragilitat d’aquests espais impedeix tractar-los com a coves recreatives: s’accedeix únicament quan la visita està autoritzada i, si s’exigeix, amb guia o reserva prèvia. No es toquen pintures, parets ni sediments.

Petjades de dinosaure de Tambuc

Els jaciments de Tambuc Est i Oest es troben a la rambla del Tambuc, aproximadament a 17 quilòmetres al sud del nucli segons la fitxa oficial. Conserven icnites en un llit rocós i formen part dels Camins de Dinosaures. No s’han d’afegir com a última parada improvisada: el trajecte per carretera o pista, la calor i el risc de riuada necessiten una eixida pròpia. Mai s’entra en una rambla amb pluja o avís meteorològic.

Dos plans realistes

1. Visita curta: església, antic palau, fonts i llavadors; després, un punt segur del nucli des d’on comprendre el relleu.
2. Eixida patrimonial: Castillet o un recurs prehistòric confirmat prèviament, mai tots en un mateix matí.
3. Jornada paleontològica: col·lecció museogràfica José Martínez Royo i Tambuc, només després de verificar horari, accés i estat de la rambla.

Festes, cuina i seguretat

Les fonts oficials citen Sant Blai el 3 de febrer, Sant Joan el 24 de juny i el Crist de la Salut a l’agost, a més de l’artesania de l’espart. La cuina local inclou farinetes, gaspatxos, embotits i mojete. Les dates i l’oferta canvien, de manera que es consulten abans del viatge. Millares exigeix calçat adequat, aigua i protecció solar. En barrancs, castells i coves no s’ha de confondre proximitat visual amb accés fàcil: si falta senyalització, permís o cobertura, cal girar cua.