Almoradí: el poble reconstruït després del terratrémol i l’horta

Per a entendre Almoradí convé mirar primer el plànol. El terratrémol de 1829 va donar pas a una reconstrucció que encara es reconeix en la regularitat dels carrers. El catàleg municipal protegix eixe nucli històric, conegut com a traçat de Larramendi: la forma del poble també és patrimoni.

Un passeig amb el terratrémol com a fil conductor

La plaça de la Constitució permet començar a relacionar la història amb l’espai urbà. El Museu del Terratrémol conta la destrucció i la reconstrucció mitjançant una experiència immersiva. El seu web municipal presenta eixe canvi com el naixement d’un poble nou, no únicament com una col·lecció de danys materials.

La informació de Turisme descriu una visita d’uns 45 minuts, en grups de fins a sis persones i amb reserva prèvia; la recomana a partir de huit anys. Són condicions publicades per la font, no una garantia de disponibilitat: confirma el torn abans d’organitzar la resta del dia al voltant del museu.

L’aigua explica la segona part de la visita

L’església de Sant Andreu és una referència del centre, mentre que l’assut d’Alfeitamí porta l’atenció a l’horta. La Ruta de l’Aigua enllaça elements com séquies i assarbs: les primeres conduïxen el reg i els segons arrepleguen els drenatges. Eixe sistema és més específic d’Almoradí que una recomanació imprecisa de «paisatge rural».

La nostra proposta és triar entre aprofundir en la reconstrucció urbana o ampliar cap al patrimoni hidràulic. Abans d’eixir cap a l’assut, localitza el recorregut oficial i l’accés; no deduïsques un pas públic perquè aparega una séquia al mapa. L’horta és un espai de treball, a més de paisatge.