Les persones que vulguen inscriure’s per primera vegada com a demandants d’una vivenda pública de la Generalitat es troben des d’agost amb dos llindars nous: cinc anys d’empadronament històric per a optar al lloguer i deu per a la compra. La Comissió Europea acaba d’advertir que els requisits de residència que perjudiquen en la pràctica ciutadans d’altres països poden vulnerar el dret comunitari si no estan justificats i són proporcionats.
L’advertiment no anul·la la norma valenciana ni resol encara la seua legalitat. Respon a una pregunta de l’eurodiputat Vicent Marzà sobre mesures de «prioritat nacional» plantejades en altres autonomies. Després d’eixa contestació, datada el 10 de setembre i coneguda esta setmana, el parlamentari ha registrat una consulta específica sobre la llei aprovada per les Corts. Eixa segona resposta continua pendent.
Què exigix ja la llei valenciana
La Llei 5/2026 de la Generalitat va entrar en vigor l’11 d’agost. Per a les noves inscripcions en el registre de demandants fixa un mínim de cinc anys d’empadronament, continuats o interromputs, en algun municipi de la Comunitat Valenciana i d’Espanya quan se sol·licita una vivenda de lloguer. El període puja a deu anys si es pretén accedir en règim de compra.
El canvi no equival a una adjudicació automàtica en complir el termini. Estar inscrit és el pas obligatori per a participar en els procediments del parc públic; després compten la disponibilitat de vivenda i el barem aplicable. La mateixa llei introduïx com a criteri d’adjudicació un historial d’almenys quinze anys d’empadronament a Espanya, que també es pot acreditar mitjançant els ascendents de primer grau. Afig l’escolarització, la trajectòria laboral i de cotització, l’edat inferior a 40 anys, la família nombrosa i les persones dependents o amb discapacitat a càrrec.
El registre disposa de sis mesos des de l’entrada en vigor per a adaptar procediments i sistemes de comprovació. Fins que vença eixe període, al febrer de 2027, les noves inscripcions queden condicionades al fet que l’Administració verifique després els requisits. La llei no declara invàlides les inscripcions anteriors ni establix en eixe apartat una expulsió automàtica de qui ja constava en el registre.
El límit que assenyala la Comissió Europea
En la seua resposta parlamentària, el comissari d’Interior i Migració, Magnus Brunner, recorda que els residents de llarga duració a la Unió tenen dret a la igualtat de tracte amb els nacionals en matèries que inclouen l’assistència social i l’accés a la vivenda. També assenyala que un Estat no pot imposar unilateralment a eixe col·lectiu un període superior als cinc anys previstos per a obtindre l’estatut europeu de resident de llarga duració.
La Comissió afig una cautela més àmplia: un requisit aparentment neutral pot constituir discriminació indirecta quan situa en desavantatge nacionals d’altres estats membres o de tercers països. No n’hi ha prou, però, amb comparar xifres. La valoració jurídica depén de qui queda afectat per cada condició, de la seua finalitat i de si la mesura resulta proporcionada.
La resposta europea es referia a una iniciativa que encara no estava aprovada i per això Brussel·les va evitar pronunciar-se sobre un text concret. La llei valenciana sí que està vigent, però encara no hi ha una contestació oficial de la Comissió sobre els articles 43 a 45 ni consta cap resolució judicial que els haja suspés.
Per a qui haja d’iniciar ara el tràmit, la conseqüència pràctica és que el registre pot admetre la sol·licitud amb eficàcia condicionada mentre acaba d’adaptar els controls. La pròxima referència verificable serà la contestació europea sobre el cas valencià, una eventual impugnació formal o les instruccions que publique la Conselleria abans que acabe el termini de sis mesos.