Una ruptura matrimonial suposa un moment de profunda transformació personal i social, que sovint es tradueix en una crisi econòmica immediata per a qui la travessen. L’estudi liderat per la Universitat de València analitza aquesta situació, destacant com les despeses derivades de la separació —com tràmits legals, mudances o allotjament temporal — poden resultar insostenibles, especialment per a dones i col· lectius en situació de vulnerabilitat. El projecte no busca promoure el divorci, sinó oferir una eina per mitigar les seves conseqüències financeres més urgents, convertint-se en un recolzament en moments de transició familiar difícil.
Els investigadors Juan Bataller-Grau i Carlos Vidal-Melià, experts en Dret Mercantil i Economia Financera, han explorat la viabilitat d’una assegurança de divorci com a mecanisme de protecció econòmica limitada. El seu enfocament se centra en dissenyar una cobertura que no sigui universal, sinó que respongui a necessitats específiques i temporals, com el finançament de costos jurídics o l’accés a un capital prèviament acordat. L’objectiu no és compensar tots els efectes del divorci, sinó actuar com un complement al sistema jurídic i a les polítiques públiques existents.
Per fonamentar la seva proposta, els autors han combinat l’anàlisi de narratives culturals, com la sèrie ‘The Divorce Insurance’, amb experiències reals dels Estats Units i Europa. Aquest enfocament permet identificar patrons comuns en les dificultats financeres i legals que enfronten les persones en procés de separació. A través d’aquesta doble anàlisi, s’han definit les condicions tècniques, jurídiques i socials que haurien de complir- se per tal que una assegurança d’aquest tipus sigui viable i acceptada socialment.
L’estudi també aborda els riscos associats a aquest tipus de producte, com la contractació tardana o el possible incentiu al frau. Per això, proposen mecanismes de control, com períodes de carència i límits clars en la cobertura, per garantir que l’assegurança funcioni com una eina de protecció real i no com un estímul a la ruptura. La percepció de l’assegurança com un ajut, no com un premi, és clau per a la seva legitimitat i acceptació.
El treball, finançat per la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, no pretén imposar una solució immediata, sinó establir les bases per a un marc de protecció financera temporal. La seva finalitat és oferir un model que pugui integrar-se en el sistema de seguretat social familiar, ajudant als qui més ho necessiten en moments crítics, sense alterar l’equilibri del dret de família ni generar desincentius.