Les manifestacions de dissabte a València, Alacant i Castelló han tornat el conflicte educatiu valencià al carrer al començament del curs. Docents, famílies i entitats cíviques van reclamar que la Conselleria d’Educació reòbriga una negociació que continua sense acord majoritari. La vaga indefinida iniciada al maig està suspesa, però les organitzacions convocants no la donen per tancada.
EFE va confirmar les tres convocatòries simultànies. La marxa valenciana va eixir de la plaça de Sant Agustí cap a la plaça de l’Ajuntament; a Alacant, el recorregut va començar al costat de l’IES Jorge Juan i va acabar a l’Esplanada; a Castelló de la Plana, la plaça de les Aules va ser el punt d’eixida i de tornada.
La xifra més alta publicada correspon a València. La Delegació del Govern va calcular prop de 10.000 assistents, segons El País. No s’han localitzat recomptes oficials equivalents per a Alacant i Castelló, de manera que no s’ha d’estendre eixa estimació a les tres capitals.
La pujada salarial no tanca el conflicte
L’inici de curs coincidix amb la primera fase de l’acord firmat per ANPE i CSIF: 75 euros mensuals des de setembre, 75 més al gener de 2027 i 50 addicionals al gener de 2028. CSIF presenta els 200 euros acumulats com una millora consolidada. Els sindicats i les entitats que van impulsar les marxes sostenen que el paquet no resol el conjunt de les demandes ni va rebre un suport suficient del professorat consultat.
Les reivindicacions inclouen plantilles i substitucions, reducció de ràtios, menys burocràcia, millores salarials, infraestructures i més presència del valencià. Són peticions dels convocants, no mesures ja acordades. També rebutgen la nova funció de la inspecció educativa sobre neutralitat ideològica inclosa en la llei d’acompanyament de 2026.
Educació admet límits en la negociació
La Conselleria sosté que hi ha punts que considera impossibles de negociar. Educació va afirmar abans de les marxes que aplicarà millores amb acord o sense, entre les quals hi ha mesures sobre burocràcia, atenció a la diversitat i condicions retributives. Eixa posició deixa oberta la discrepància sobre quines decisions es pacten i quines s’executen unilateralment.
Per a STEPV, CCOO, UGT, CGT i les entitats de la Plataforma per l’Ensenyament Públic, la prioritat és que una nova proposta puga ser valorada pel professorat. Al començament de la protesta, STEPV va vincular la possibilitat de consultar una altra vaga a la resposta que oferisca l’Administració.
La pròxima referència serà la mesa de negociació
El full de mobilització de STEPV plantejava una pressió progressiva durant el curs, amb accions territorials i periòdiques. Això no equival a una nova vaga ja convocada. Perquè el conflicte canvie de fase haurà d’haver-hi una proposta formal, una consulta al professorat o un calendari de parades confirmat.
Les reunions següents amb Educació permetran comprovar si les marxes aconseguixen reobrir el diàleg sobre plantilles, ràtios i organització dels centres. Fins que hi haja una decisió verificable, la vaga continua en suspens i el desacord es manté obert.
Il·lustració editorial original sobre les mobilitzacions per l’educació pública valenciana. Imatge conceptual generada amb IA; no representa la protesta real ni persones identificables.