La sanitat valenciana comptarà amb huit unitats especialitzades per a xiquets i adolescents amb TDAH o autisme que presenten quadres especialment complexos, diverses patologies alhora o una resposta insuficient als tractaments habituals. N’hi haurà una per cada agrupació sanitària interdepartamental i funcionaran com a suport als equips que ja atenen estos pacients, no com una nova porta d’entrada directa al sistema.
La mesura forma part del Pla d’Actuació per a l’Atenció al TDAH 2026-2030, aprovat per Sanitat i publicat en el DOGV esta setmana. El document intenta corregir una atenció que la mateixa Conselleria descriu com a desigual segons el territori, fragmentada entre nivells assistencials i especialment feble quan un menor arriba a la majoria d’edat.
L’abast potencial és ampli. En 2025, el Sistema Valencià de Salut va atendre 25.691 persones amb diagnòstic de trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat: 17.521 menors i 8.170 adults. Des de 2015, els menors atesos van augmentar un 54,2 % i la xifra d’adults es va multiplicar per més de sis. Són dades assistencials —persones que van arribar al sistema— i no una estimació de quants casos hi ha en la població.
Un recurs de suport, no huit centres d’accés lliure
Les noves unitats seran supradepartamentals. Rebran els casos de més complexitat derivats des d’Atenció Primària o les unitats de salut mental infantil i adolescent, faran avaluacions i intervencions multidisciplinàries i podran retornar el seguiment al dispositiu de proximitat quan la situació ho permeta. La intenció és evitar que cada departament resolga de manera diferent els quadres que necessiten més especialització.
L’aprovació del pla no significa que les huit unitats ja estiguen obertes. El text situa la definició organitzativa i el desplegament entre les prioritats dels primers dotze mesos, però encara no identifica les seus, les plantilles ni les dates individuals d’entrada en servici. Tampoc assigna una partida desglossada a cada actuació: durant 2026 i 2027 es finançaran amb els recursos del Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions, mentre que la continuïtat entre 2028 i 2030 s’haurà d’incorporar a la planificació següent.
Eixa distinció és rellevant per a les famílies. La resolució publicada en el DOGV posa en vigor el marc, però els circuits de derivació, els protocols clínics i les decisions de personal necessiten actes posteriors. Ara per ara, el centre de salut i els servicis de salut mental continuen sent les referències ordinàries.
L’atenció adulta entra per primera vegada en el model
El segon canvi estructural és un model específic per a adults amb TDAH. Haurà de repartir funcions entre Atenció Primària i Salut Mental, fixar criteris comuns d’avaluació i derivació i permetre el seguiment compartit de pacients estables. També inclourà persones que no van ser diagnosticades durant la infància.
El pla preveu un procediment comú per al pas dels servicis infantojuvenils als d’adults. Cada persona que necessite continuar el tractament en arribar a la majoria d’edat haurà de disposar d’un pla de continuïtat i un dispositiu sanitari de referència. La pèrdua de seguiment en eixa transició figura entre els problemes que Sanitat reconeix en el seu diagnòstic.
Les 29 actuacions inclouen, a més, protocols compartits, intervencions farmacològiques i no farmacològiques basades en l’evidència, formació professional i coordinació amb Educació. El focus de detecció s’amplia a grups amb més risc d’infradiagnòstic, en particular xiquetes, dones i adults.
El compliment es podrà mesurar abans que acabe el programa. La Direcció General de Salut Mental i Addiccions ha de revisar el pla cada any, fer una avaluació intermèdia en 2028 i una altra de final en 2030. Fins que es concreten les seus, els equips i els circuits, el canvi existix com a compromís organitzatiu, no com un recurs addicional al qual puguen acudir les famílies. Eixe desplegament determinarà si la xarxa reduïx de veritat les diferències territorials que el mateix pla reconeix.