No tindre cotxe, viure lluny de l’hospital o acudir moltes vegades a consulta no dona per si mateix dret a una ambulància programada. La prestació pública de transport sanitari es reserva a pacients que, per impossibilitat física o una altra causa exclusivament clínica, no poden desplaçar-se en un mitjà ordinari.
La necessitat la prescriu el facultatiu responsable de l’assistència que motiva el viatge. Ha de valorar que el trasllat no afegisca risc, indicar el tipus adequat i justificar un acompanyant quan l’edat o la situació clínica ho requerixen. En tractaments llargs, la indicació no és indefinida: es revisa periòdicament.
Assegut, en cadira o en llitera no són decisions administratives
El transport no assistit servix per a persones que necessiten un vehicle sanitari però no atenció clínica durant el trajecte. L’assistit es reserva per a qui necessita cures en ruta. La prescripció concreta també si el pacient pot viatjar assegut, accedix amb la seua cadira de rodes o necessita llitera, oxigen o altres condicions.
L’organització del servici pot agrupar trasllats compatibles. Una preferència personal per viatjar a soles o a una hora concreta no canvia la modalitat clínica. Si varia l’estat del pacient, s’ha de comunicar a l’equip sanitari perquè valore una altra prescripció; no s’ha de negociar directament una categoria diferent amb l’empresa d’ambulàncies.
Pagar un taxi o una ambulància privada és un altre procediment
El transport sanitari concertat no s’ha de confondre amb el reembossament d’un desplaçament fet per mitjans no concertats. La Generalitat té un tràmit separat per a determinats pacients remesos fora del seu entorn habitual per prescripció mèdica. Dins de la Comunitat inclou, entre altres supòsits, rehabilitació interurbana, hemodiàlisi, tractaments oncològics i trasplantaments.
Eixe reintegrament exigix revisar abans el mitjà autoritzat, la prescripció i els justificants; haver pagat un taxi, combustible o una ambulància privada no garantix la devolució. Per a una cita programada, la primera conversa ha de ser amb el servici que prescriu l’assistència. Davant una urgència immediata, el canal és el 112 i no la petició ordinària de transport programat.