Planes: aqüeducte medieval, castell i Barranc de l’Encantà

La fotografia mostra un tram de l’aqüeducte de Planes entre troncs, vegetació i murs de pedra. Es distingixen diversos arcs apuntats, un dels quals parcialment ocult, i una conducció inferior. No és una vista del castell ni del Barranc de l’Encantà.

L’aqüeducte pertany a una xarxa de reg

L’obra aprofita aigües procedents de les basses de l’Escaleta i el Canyeret per a abastir bancals pròxims. L’ajuntament descriu quatre arcs quasi ogivals i planteja una cronologia entre finals del segle XIII i principis del XIV. L’aigua arribava cap a la Font Nova i el llavador, mentre una conducció inferior alimentava una altra bassa.

El castell ocupa la part més alta

La fortificació s’alça sobre el poble, a 472 metres segons la fitxa municipal, amb un recinte poligonal d’origen almohade i reformes posteriors. Conserva muralles i torres, però la proximitat a les cases no convertix l’aqüeducte fotografiat en part visible del castell. La possible connexió hidràulica entre els dos es presenta com a indici, no com a certesa.

L’Encantà és un barranc de cabal variable

El Barranc de l’Encantà naix per la unió dels barrancs de la Gleda i les Rotges i desemboca al Serpis. El seu curs canvia amb les estacions i reunix tolls, vegetació mediterrània, restes arqueològiques i una tradició oral documentada per Cavanilles en 1797. És una eixida natural separada del circuit urbà de l’aqüeducte.

Esta edició documental corregix la identificació de la imatge i separa sistema hidràulic, fortificació i barranc. No verifica presencialment cabal, funcionament, accés, estabilitat, despreniments, bany, sendes, vegetació, senyalització, ombra ni accessibilitat.