Crevillent: cases cova, el taller de Benlliure i memòria de la serra

A Crevillent, el relleu no sols envolta el poble: també forma part dels habitatges. Les cases cova dels barrancs alts i els models del Museu Mariano Benlliure oferixen dos lectures ben diferents del treball manual, des d’excavar una casa fins a preparar una escultura.

Les coves van ser habitatges, no decorats

L’Ajuntament relaciona la seua expansió amb el creixement demogràfic del segle XVIII, quan el nucli urbà va resultar insuficient. En carrers com Macha i Bayona apareixen construccions escalonades, adaptades al pendent. Algunes coves van incorporar patis o edificis davant: no totes es reconeixen com una boca aïllada al vessant.

La proposta és observar eixa relació entre carrer, façana i terreny des de l’espai públic. No donem per visitables cases particulars ni recomanem entrar en cavitats pel simple fet de trobar una porta oberta.

De l’esbós a l’obra de Benlliure

El museu municipal permet seguir el procés escultòric mitjançant esbossos, models en fang i escaiola i obres acabades. La seua relació amb Crevillent va sorgir dels encàrrecs religiosos de la família Magro en 1944. Comparar les fases d’una peça dona més sentit a la visita que limitar-se a buscar una escultura famosa.

El Museu de Setmana Santa és un altre espai: reunix passos processionals i no s’ha de confondre amb el monogràfic de Benlliure. Tria segons t’interesse més l’elaboració de l’escultura o el patrimoni de les processons.

Sant Gaietà, abans de pensar en una ruta

L’Arxiu Municipal documenta la construcció d’una ermita a la serra a finals del segle XVII i la vinculació amb la devoció local. Eixa història dona contingut al paisatge de Sant Gaietà. Afegir una excursió requerix triar una senda concreta; ací no es presenta la muntanya com una prolongació automàtica del passeig urbà.